El meu pas pel Consell Valencià de Cultura

VICENT ÀLVAREZ i RUBIO, membre del Consell Valencià de Cultura entre novembre de 1995 i juliol de 2011

1.-Un marxista al CVC.

A l´estiu del 1995 la gent de corrent valencianista d´Esquerra Unida em va plantejar si volia ser proposat pel Consell Valencià de Cultura, ho vaig valorar, tenint en compte que implicava, entre altres coses, deixar la primera línea de l´activitat política, i, òbviament, tenint en compte l´opinió d’Elia. Crec que fou el 25 de setembre quan les Corts procediren a votar les propostes,i, doncs, sembla que tothom em va votar, fins i tot González Lizondo.

A finals de novembre es constituiria el nou CVC, amb la renovació de meitat dels membres. La Presidència en funcions la tenia Vicent Aguilera Cerni, fins que aviat Zaplana nomenaria a Santiago Grisolía poc després. A la revista “El Temps”, un redactor publicaria un comentari, un tant crític, dubtant de l’operativitat de la meua presència a l´esmentada institució, en resum, venia a plantejar què faria un marxista al CVC. Jo m´havia fet la reflexió pertinent, pensant que a les institucions cal estar per tal d´introduir propostes fonamentades, relacionades amb els ideals que han estat una constant en la meua vida: país, esquerra, cultura. Per citar un exemple, una de les primeres propostes seria la demanar la reedició del Llibre de Sanchis Guarner “La ciutat de València”, cosa que es faria.

2.-“ Eduardo está de acuerdo”.

Com ja he avançat Grisolía seria President al poc de temps, calia conformar els òrgans del CVC, entre els quals hi era la Comissió de Govern, aleshores, em proposà formar part d´aquesta, un poc amb ironia li vaig dir que jo podria ser considerat un roig separatista, i em contestar “Eduardo lo sabe, y está de acuerdo”. Vaig estar fins que em substituí Carme Morenilla, amb la qual vaig tindre una bona col·laboradora, al renovar-se l´ altra meitat del Consell a gener de 2008.

El CVC havia estat, fins aleshores, una institució de notables, amb noms de gran pes, com Fuster, Alfaro, Casp, el Cardenal Tarancón, Lluís Guarner… ara les coses havien canviat. Hi havia gent amb més disponibilitat i es podien fer més coses. Calia introduir reformes al reglament, per agilitzar i possibilitar que l´institució prengués iniciatives pròpies, evitar l´acumulació de reunions, amb dret a la seua percepció, entre altres coses. Tanmateix, en allò que afecta a la protecció del patrimoni històric i cultural existia un ampli ventall de treball a fer, tot i tenint en compte, que la llei valenciana no era més que un projecte, llavors calia pressionar per fer-la realitat.

La reforma del reglament ens portà un temps, vaig participar, i coordinar la tasca, en tant que professional amb experiència a la matèria. Dos novetats importants es van introduir: limitar el nombre de membres de cada comissió informativa, i limitar també, el nombre de les comissions a les quals es pot adscriure cada conseller/ra. Unes mesures d´austeritat.

Igualment, es va obrir la possibilitat de fer informes motu propi, així com fer varies sessions a l´any a comarques i pobles, visitant més el país. Una de les primeres visites del ple fou a Oriola, proposta meua, i de certa significació, puix calia posar de relleu la seua valencianitat.

Amb l´altre membre proposat per EUPV, Amant Garcia tractava de portar bona relació, malgrat que aquest mantenia un clar distanciament envers la meua persona. Exemple del que dic va estar el llibre d´homenatge a Albert Garcia Esteve, amic i antic company meu de professió, que fou coordinat per Amant i del que vaig quedar exclòs, en tant no en van demanar cap aportació, tot i sabent-ne que havíem estat companys de moltes coses. Al si el CVC hi havia un nucli dur “ blavero”, Casp, Ferrando, Badia, Boronat, així com gent que venia de l’esquerra però que ara venien a proposta del PP, Ramón de Soto, Ricard Bellveser.

Pel treball ens vaig adscriure a tres comissions: Jurídica, de la que he estat President fins el final, la de llegat històric, i la de ciències, a la darrera aniria la petició de l´amic Ramón Lapiedra, persona amb la qual des del seu mandat com rector mantenia una bona sintonia, ell, a canvi, vingué a la comissió jurídica que jo presidia Un curt espai de temps vaig estar a la promoció cultural, sols els dos anys primers.

3.-La protecció del nostre patrimoni

Com he apuntat el nostre patrimoni ha estat de fa temps mancat de protecció, especialment, pel fet de estar la valenciana poc atenta a aquesta preocupació, existint uns criteris preferents de construir de nou en detriment d´allò que tenim, amés a més de l´especulació urbanística. En aquestos anys en vaig plantejar, quasi com si d´una creuada és tractés. L´ampliació del llistat dels bens declarats com bens d´interès cultural era una fita a aconseguir; és cert, però, que la declaració no representa mes que una tutela formal jurídica, no és, doncs, una plena garantia de supervivència, però, pot permetre, que des de diverses instàncies ciutadanes o institucionals s´adopten mesures cap la recuperació.

He participat en la redacció de molts informes declaratius de BIC, en ocasions a instancies de la Conselleria i en altres casos, a partir de peticions d´entitats ciutadanes, fins i tot, en contra de les autoritats municipals o d´altres instàncies. Açò darrer ha facilitat que col·lectius, com son les associacions ciutadanes locals o comarcals, trobaren recolzament a algunes de les seues aspiracions, tal fou el cas de l´apertura a les visites al Monestir de San Jerònim de Cotalba, puix aquesta estava bloquejada pels greuges o retrets de tal forma que la família Trenor no volia saber-ne res. Vaig jugar un paper de mediador trobant receptivitat per la família representada per el Sr. Lluis Trénor.

Un problema sobre el que vaig treballar força estigué el del patrimoni de titularitat eclesiàstica, ja que l´Església Catòlica, que regenta un gran conjunt de bens, continua actuant ignorant coses elementals, com son, entre altres, les seues obligacions de obertura al públics del bens, sotmetre al regim de permisos, i a no traslladar el bens d’un altre territori sense prèvia autorització administrativa. En casos molt concrets he tingut que intervenir, com el generat pel tancament de Santa Clara a Xàtiva, o el de San Josep a València. Els espolis de bens, eclesiàstics o d’altres procedències, continua essent una pràctica, pense que algunes coses positives hem fet davant tal temàtica.

Certs canvis legislatius han estat millorats mercès a propostes fetes des del CVC, en les quals he tingut a veure, com la d’ampliar el concepte d’arbre monumental protegit, o incorporar a la llei de patrimoni cultural valencià, conceptes i elements, els quals no estaven a l’avantprojecte dins de l’àmbit de protecció i aplicació de la llei. És el cas del calvaris, o el dels murals ceràmics.

Tot això, acompanyat de la presència física en molts indrets, en conflicte o problemes, fent patents les deficiències i l´urgència de solucions. Tal va estar el problema del Convent de la Trinitat al cap i casal, puix, existia l´intenció d´enderrocar les cases que fan de tancament, amb l´argument d’estar ocupades i en mal estat, ignorant el seu paper històric, així com, estar construïdes en part sobre les restes del Palau de la reina Maria; al final, aconseguirem un canvi al projecte, en aquesta ocasió cal esmentar la bona gestió que feu el meu amic, aleshores secretari del CVC, Josep M. Morera.

4.-El dictamen sobre la llengua

A principis el 1998 Zaplana portà a les Corts Valencianes l’iniciativa de que el CVC elaborés un dictamen sobre el conflicte lingüístic. Es creà una comissió de lectura la qual va llegir i fer un resum de diversos informes emesos per diverses entitats, va haver comparecences de diverses entitats, les Universitats per exemple, i els debats s’encetaren amb tres postures: la de la gent d’esquerra, amb un reconeixement clar de l´unitat de la llengua, la dels seccionistes en contra, i la de la gent del PP, entre la qual Bas Carbonell i Calomarde es remetien a les normes del 32, i la resta dubtava i tenien una postura definida.

Al principi, i durant els debats, mantingueren una postura comú amb els companys /nyes proposats pel PSOE-PSPV, amb una redacció conjunta, que partia de l´unitat de la llengua catalana, al final, però, va haver-hi un canvi per la seua banda, al negociar una proposta que dones satisfacció al PP.

Recorde moltes anècdotes o detalls, la gran majoria d’eixes son públiques estan a les hemeroteques, ja que va haver-hi un gran seguiment mediàtic. Vull donar-ne dos que afecten a Xavier Casp: estant en un una ocasió un grup de Elx, convidat per emetre el seu parer sobre la qüestió lingüística, Xavier Casp indignat em digué “aquesta gent ha vingut a defensar el castellà”, precisament eixa gent venia a proposta seua, i així li ho faig retreure; altra, correspon al dia en que es va aprovar el dictamen, teníem a fora a Garcia Santandreu amb un grapat de fanàtics, aquestos van acusar a Casp de traïdor, l’home que va tindre que eixir en un vehicle policial, per evitar la fúria dels seus teòrics”seguidors”, no eixia de la seua perplexitat davant del que havia passat, els “seus” joves, el tractaven de venut.

Al final, en el Ple del 13 de Juliol de 2008,va haver dos documents, el majoritari, es venia a dir que el valencià formava part del sistema lingüístic parlat per aquells territoris de l’antiga Corona d’Aragó, que el tenen com cooficial al seu estatut, i el nostre que explicitava més l´unitat amb tots el territoris de parla catalana. Altra diferencia, es situava en el sistema d’elecció dels membres del futur ens normatiu, segons el primer text, serien elegits a les Corts, a propostes dels grups parlamentaris, el nostre deixava una part important dels membres a proposar per les universitats amb estudis de filologia i pel CVC.

El nostre dictamen, de Carmen Morenilla i meu, quedà com vot particular, al que s’adheriren en part Ferran Torrent, Enedina Lloris, i Rosa Serrano.

El consens, els pactes des de dalt, una vegada més ens havia jugat una mala passada! Podia esperar-se altra cosa?.

5.-Temes conflictius

Temes polèmics no han mancat, es tracta de baralles o enfrontaments, sobre temes importants. Citaré tres bastant significatius: el del projecte de Palau de Congressos a Alacant, el de la prolongació de la avinguda de Blasco Ibáñez a València, i el d’un aparcament junt a la Muralla d’Elx. Als tres casos en van tornar enrere uns informes, en la confecció dels quals havia participat, crítics amb propostes dels respectius ajuntaments, uns del PP i altre del PSOE, observem:

  1. Cas del Palau de Congressos d’Alacant. El projecte afectava a la visió del Benacantil, BIC , per tant, en contradicció amb la llei de patrimoni històric, juntament amb Lluís Pradres, conseller a proposta del PP, doncs, després de parlar amb l’arquitecte i tothom, elaborarem un informe, concloguérem que calia modificar el projecte i que l´emplaçament no era el que calia. L’informe seria aprovat en comissió i al ple, Ricard Belleveser va carregar acusant-me d’haver passat l’esborrany a EUPV d’Alacant, i que s´havia estat llegit al ple del Ajuntament, després vaig saber que no hi havia hagut ple. El cas és que es va tirar enrere l´informe, i es feu altre més suau, en el que no vaig participar. Anys mes després, els tribunals de justícia van dictar una sentència declarant que el projecte envaïa l’espai protegit del BIC, l’esmenta’t palau no s´ha fet.

  2. Cas Cabanyal, o prolongació de la Avinguda de Blasco Ibáñez, férem un informe, al 1999, fet després de moltes consultes i visites, signat per Rosa Serrano, Carme Morenilla i jo, recomanava el diàleg amb els veïns, a més de la recerca de solucions alternatives. A iniciativa del President Grisolia, el tema fou retirat de l’ordre del dia del ple, a l’espera de rebre una petició oficial sobre el tema, ja que havíem actuat a instàncies de la plataforma. Votarem a favor del text cinc o sis sols. Al 2010 EL CVC reprendria el tema, restant novament ajornat el pronunciament, degut a maniobres dilatòries.

  3. Cas del aparcament a Elx. El projecte del ajuntament del PSOE, segons els arqueòlegs consultats afectava negativament a la muralla medieval, així que informí en tal sentit, quedant desautoritzat de nou, es feu un altre que ignorava el problema, deixant via lliure a la construcció del aparcament, tal i com s´ ha fet.

6.-Altres coses d’interès.

EL president un dia va dir que li havia concedit la medalla d´or a la Reina, demaní un ple extra, puix en el tema no s´havia observat totes les regles del nostre reglament, al final es votà, de nou em trobi en súper minoria. En la qüestió de distincions, podríem contar moltes coses, com la votació que es feu negant la proposta de distinció a Enric Valor, o la positiva, cas de Matilde Salvador.

No tot ha estat negatiu, hi ha sonades ocasions en les quals la meua aportació ha estat present, així, es pot veure en temes de certa importància: dictamen sobre l’Horta i la seua protecció, informe sobre la situació del Castell de Sagunt, sobre la no demolició de la reforma el Teatre Romà de Sagunt, sobre el mur del Jardí de Monfort a València, Normativa de Bous al carrer, incloent-hi eliminar el bou embolat, sobre el pas el TRAM pel Parc Ribalta de Castelló, reformes de lleis com la de patrimoni cultural o la d´ arbres monumental, del tractament dels delictes contra el patrimoni, la salvació del aqüeducte medieval de la Torre Lloris, sobre el desenvolupament de la protecció dels bens immaterials, o els de rellevància local, i un llarg etcètera, com es pot fàcilment comprovar consultant la pàgina web del CVC.

Al 2007 s´obri la possibilitat de legislar sobre la recuperació de la memòria històrica, venia ja temps parlant-se de la qüestió, es tractava de reconèixer uns fets que durant la dictadura s´havien silenciat, rehabilitant a les víctimes de la guerra civil. Aprofitant el moment, intentàrem elaborar un document dirigir a recuperar noms, obres, o aportacions silenciades, relacionades amb la visa social i cultural valenciana. Amb el vist i plau de la comissió jurídica, el document es presentà al Ple que tingué lloc al Santuari de Santa Maria de la Valldigna, va haver debat, malgrat la moderació del document, el qual, sols venia a recomanar la necessitat de reconèixer els mèrits i aportacions d’aquelles persones o entitats represaliats pel franquisme. La postura de la dreta, i del mateix President , que va decidir fent-ne del seu vot de qualitat, era negar-se a cap pronunciament, així el paper tornà a refer-se.

Amb un text, encara més suau, incloent-hi el reconeixement de les víctimes de qualsevol bàndol, un posterior Ple aprovaria un text oficial, no va haver-hi problema, ja que el bàndol guanyador de la guerra no tenia víctimes per recuperar o rehabilitar. En eixa línea, el CVC ha recuperar en llibres o en informes elements de la memòria històrica: Rafel Altamira, el poeta Pla i Beltran, Vicent Marco i Miranda, el metge José Chabás, la tasca de la sanitat republicana, en la persona de doctor Estellés Salarich, el cas del professor i ex degà de Medicina Urtubey, finalment, la protecció de les restes defensives de la guerra civil, com fou la linea ZXY, o la refugis antiaeris.

7.-Final

 Vaig estar a l’altura de les circumstàncies? Per cert, renunciant en ocasions a compensacions econòmiques, qüestió aquesta que és una assignatura pendent en moltes institucions. Aquest balanç o ressenya, intenta mostrar el fil de la meua activitat, i si més no, em resulta útil a mi mateix, he actuat sense seguir consignes, amb dedicació, tenint l’ajuda de molta gent, en especial de Elia Serrano, amb la qual he compartir la meua vida.

Les línees precedents poden ser, alhora, una resposta a aquella pregunta de qué podria fer un marxista al CVC., o un testimoni d´una experiència en la vida institucional valenciana, tot i pensant-ne, que alguna reflexions cal fer-se sobre aquesta institució, sobre les seues deficiències i, al meu parer, sobre la conveniència de canviar el sistema d´accés , així com, les compensacions econòmiques, amb criteris de solvència i moderació retributiva.

Estiu de 2012

Comparte este artículo

Autor: Redacción

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>