{"id":384,"date":"2012-07-26T11:58:12","date_gmt":"2012-07-26T09:58:12","guid":{"rendered":"http:\/\/perinquiets.com\/?p=384"},"modified":"2023-03-30T17:22:37","modified_gmt":"2023-03-30T15:22:37","slug":"vicent-sese-o-la-emocion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/vicent-sese-o-la-emocion\/","title":{"rendered":"Vicent Ses\u00e9 o la emoci\u00f3n"},"content":{"rendered":"

La llave maestra del turismo cultural<\/strong><\/h2>\n

Informaci\u00f3n y declaraciones recogidas por\u00a0Fernando Bell\u00f3n.\u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n

Vicent Ses\u00e9<\/em><\/strong> es el director de Turisme Ll\u00edria, organismo p\u00fablico de la ciudad valenciana de Liria, a 28 kil\u00f3metros al oeste de Valencia. En la d\u00e9cada que lleva trabajando all\u00ed, la ciudad se ha convertido en un lujoso escaparate del turismo cultural. Las estrategias planeadas y aplicadas por Vicent Ses\u00e9<\/em><\/strong> y su equipo son las principales responsables de este fen\u00f3meno, basadas en el tesoro hist\u00f3rico de Liria (Ll\u00edria en valenciano) capaz de sostener un andamio publicitario y cultural de gran envergadura.<\/p>\n

En la actual Liria (Edeta, entonces) se instalaron los iberos, y luego los romanos, que construyeron una pr\u00f3spera ciudad seg\u00fan el modelo latino, con templos, termas y necr\u00f3polis. Los musulmanes, que se impusieron a los visigodo-hispano-romanos, dejaron tambi\u00e9n su impronta, recuperada en unos Ba\u00f1os \u00c1rabes reci\u00e9n restaurados arquitect\u00f3nicamente. La reconquista cristiana dio lugar a una villa real que se gobernaba de acuerdo con los fueros del Reino de Valencia. La Nueva Planta de la unificaci\u00f3n borb\u00f3nica hizo de Liria un ducado, de cuya importancia da fe el palacio de Liria de Madrid, casa de los duques de Alba, que lo fueron de esa ciudad. Su agricultura prosper\u00f3 en los siglos posteriores, hasta que el siglo XX, cuando a pesar se ser declarada \u201cLa Ciudad de la M\u00fasica\u201d, Liria se apart\u00f3 de la primera l\u00ednea de la historia.<\/p>\n

Esta evoluci\u00f3n es paralela a la de tantas villas rurales y castizas espa\u00f1olas. En la Comunidad Valenciana hay un amplio cat\u00e1logo de ciudades que fueron ricas y famosas en alg\u00fan momento de la historia, y luego cayeron en el olvido o el anonimato. La conciencia de esta riqueza social y cultural ha ido cuajando en las \u00faltimas d\u00e9cadas del siglo XX, y ha adquirido forma de atracci\u00f3n tur\u00edstica y cultural en este nuevo siglo. No todas, sin embargo, cuentan con el equipo de Vicent Ses\u00e9, que ha explotado a fondo las posibilidades objetivas de la ciudad.<\/p>\n

Este mes de julio se ha materializado en la novena edici\u00f3n de Hist\u00f2ries Nocturnes: Parimoni, Personatges i Melodies<\/a>. Las noches de los cuatro viernes del mes,\u00a0 se han dedicado a la recreaci\u00f3n de la vida cotidiana y la cultura de la rica historia de la ciudad utilizando disciplinas art\u00edsticas como el arte dram\u00e1tico o la m\u00fasica antigua.<\/p>\n

Un buen resumen de la historia<\/a> y la cultura<\/a> de Liria se encuentran en la\u00a0 direcci\u00f3n electr\u00f3nica municipal.<\/p>\n

Las primeras propuestas culturales de Vicent Ses\u00e9 en Liria, al poco de instalarse como director de Turisme Ll\u00edria fue un festival de m\u00fasicas del mundo llamado Mestissatge<\/em><\/strong>. Sali\u00f3 por cuatro chavos, en expresi\u00f3n valenciana. Durante el primer fin de semana de agosto, se congregaron unas dos mil personas en la Vila Vella. De haber persistido, Mestissatge<\/em><\/strong> podr\u00eda haberse convertido en lo que hoy es, en Cartagena, el festival La Mar de M\u00fasicas<\/a> o, en Sallent de G\u00e1llego, el festival Pirineo Sur<\/a>. En 2001, Mestissatge<\/em><\/strong> present\u00f3 en Liria a Malag\u00fcero (Espa\u00f1a), Djanbutu Thiossane (Senegal), Gypsies of the Nile (Egipto) y Bidinte (Guinea Bissau). Colabor\u00f3 con Vicent la productora musical \u201cNube Negra\u201d, de Madrid. La edici\u00f3n de\u00a0 2002 cont\u00f3 con Les Madeleines (Francia), Nass Marrakech (Marruecos) y T\u00edpico Oriental Cubano (Cuba), con la colaboraci\u00f3n del\u00a0 productor musical Florenci Mas, de Barcelona.<\/p>\n

Al desgajarse la concejal\u00eda de Turismo de la de Cultura, Vicent Ses\u00e9 cambi\u00f3 de\u00a0 estrategia y se centr\u00f3 en el dise\u00f1o y se\u00f1alizaci\u00f3n de rutas, organizaci\u00f3n y ejecuci\u00f3n de acontecimientos y la creaci\u00f3n y comercializaci\u00f3n de productos tur\u00edsticos de calidad.<\/p>\n

A continuaci\u00f3n, el propio Vicente Ses\u00e9 relata su trayectoria desde que se diplom\u00f3 en Turismo a los 20 y pocos a\u00f1os. Un proceso de b\u00fasqueda y encuentro de su verdadera vocaci\u00f3n. Mantengo el valenciano original, que puede comprender todo espa\u00f1ol medianamente culto.<\/p>\n

Mantenemos la conversaci\u00f3n cuando el incendio de los bosques valencianos todav\u00eda\u00a0 no se ha sofocado del todo.<\/p>\n

L\u2019 incendi d\u2019Andilla ha afectat a termes municipals amb zona boscosa de la Serrania i la comarca del Camp de T\u00faria. Deu o onze termes municipals. Ll\u00edria \u00e9s lim\u00edtrof amb Andilla, i t\u00e9 una zona boscosa que es diu La Conc\u00f2rdia, que pertany al parc natural de la Serra Calderona, i ha quedat pr\u00e0cticament arrasada. Es una zona amb molt inter\u00e8s paisatg\u00edstic, bot\u00e0nic i de fauna., i on Turisme Ll\u00edria opera. Tenim quatre rutes de senderisme de xicotet recorregut, PR (Peque\u00f1o Recorrido): la Senda dels Fornillers, la de les Bodegues, la del Barranc de Gasque i la del Cavall\u00f3 de l\u2019Olivera. I am\u00e9s, una cosa que acabem de crear, l\u2019IE 005, Itinerari Eq\u00fcestre Ll\u00edria-Muntanyes de la Conc\u00f2rdia. Estan involucrades tres h\u00edpiques, amb molta il\u00b7lusi\u00f3, que han fet una inversi\u00f3, dos albergs rurals i Turisme Ll\u00edria. Estem tristos.<\/em><\/p>\n

La experi\u00e8ncia de Fran\u00e7a<\/em><\/strong><\/p>\n

Jo\u00a0 vaig estudiar, de molt jovenet, la diplomatura de Turisme a Val\u00e8ncia. Vaig acabar, i en eixe moment no sabia cap a on pegar. Jo sempre he tingut moltes inquietuds, i vaig fer turisme, m\u00e9s que res perqu\u00e8 jo somniava en viatjar, s\u00f3c un gran viatger. M\u2019agraden tamb\u00e9 molt les lleng\u00fces. No sabia qu\u00e8 estudiar i vaig pensar, \u201cb\u00f2 estudie aix\u00f2 que en tres anys tinc la titulaci\u00f3 universit\u00e0ria, i despr\u00e9s anem a vore qu\u00e8 passa\u201d. \u00a0<\/em><\/p>\n

Quan vaig acabar, no sabia ben be qu\u00e8 fer. Vaig treballar de recepcionista d\u2019hotel, cosetes que fas quan ets jove. Per\u00f2 no em plenava massa. Pots ser inconscientment ja pensava en clau de turisme cultural i per tal de trobar el cam\u00ed, em vaig matricular en Hist\u00f2ria per\u00f2 no la vaig acabar; despr\u00e9s en Art Dram\u00e0tic, perqu\u00e8 m\u2019encanta la interpretaci\u00f3, i tamb\u00e9 vaig eixir de la facultat. Necessitava acci\u00f3!\u00a0 \u00a0<\/em><\/p>\n

En un moment, en van donar una beca com a diplomat de Turisme, i em vaig anar a Poitiers, a Fran\u00e7a, per a fer un \u201cstage\u201d, una est\u00e0ncia professional, per treballar de guia acompanyant de grups en el parc de \u201cFuturoscope\u201d, un parc vinculat als audiovisuals. Jo tenia 23 anys. El fet d\u2019aterrar a Fran\u00e7a em va obrir un m\u00f3n. Vaig connectar amb gent francesa de la meua edat amb les mateixes inquietuds que jo, cosa que no m\u2019havia passat encara ni al poble del que jo vinc ni a Val\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n

A Fran\u00e7a vaig descobrir moltes coses. Vaig comen\u00e7ar a tocar\u00a0 guitarra, vaig cantar en un grup de blues de la resid\u00e8ncia universit\u00e0ria, i actuavem en garitos, a\u00a0 Poitiers, a La Rochelle, incl\u00fas en <\/em>l\u2019Ille de R\u00e9,<\/em> illa que est\u00e0 a la\u00a0 zona del Poitou Charentes.<\/em><\/p>\n

Tot a\u00e7\u00f2 va passar molt r\u00e0pid, perqu\u00e8 jo vaig estar nom\u00e9s uns mesos. Despr\u00e9s vaig tornar a Espanya. I jo em sentia ac\u00ed una mica ofegat. Tot el que m\u2019havia passat a Fran\u00e7a, ac\u00ed no em passava. I vaig tornar a Fran\u00e7a. Vaig con\u00e8ixer una xicona tamb\u00e9 francesa, i em vaig posar a viure fent una mica de tot, cambrer, professor d\u2019espanyol, etc.<\/em><\/p>\n

Com jo tenia 3 anys d\u2019universitat, a Fran\u00e7a, en aquella \u00e8poca, en varem convalidar els tres anys de carrera, i vaig entrar en el segon cicle de \u201cMannagement de la Culture\u201d, equivalent al m\u00e0ster de Gesti\u00f3 Cultural d\u2019ac\u00ed. Eren dos anys m\u00e9s. Aix\u00ed que vaig estar tres anys en total a Fran\u00e7a. Despr\u00e9s vaig tornar a Espanya, no s\u00e9 molt be per qu\u00e8, a provar.<\/em><\/p>\n

La fascinaci\u00f3 per la m\u00fasica\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n

Vaig treballar de DJ en una discoteca d\u2019estiu, i va ser la bomba. Estava entre B\u00e9tera i N\u00e0quera i es deia \u201cTrailer\u201d, en mig d\u2019horts de tarongers, amb la serra Calderona al fons. Era la t\u00edpica discoteca d\u2019estiu de m\u00fasica \u201cpatxanga\u201d. Per\u00f2 hi havia una pista salsera comercial;\u00a0 se buidava molt abans que l\u2019altra. Un familiar meu era soci d\u2019este lloc. Jo li havia demanat feina de cambrer. Ell sabia que m\u2019agradava la m\u00fasica, jo ja tenia una fotrac\u00e0 de discos, i em va dir, mira, com no s\u00e9 qu\u00e8 fer amb esta pista (una pista molt xula, de canya i de fusta, molt m\u00e9s bonica que la principal, ambientada roll Carib), em diu per qu\u00e8 no et poses a\u00a0 punxar\u00a0 m\u00fasica ac\u00ed. I un responsable\u00a0 que ja treballava all\u00ed em va dir, \u201cbueno, aqu\u00ed no pongas cosas raras, aqu\u00ed es mejor cosas comerciales porque es lo que a la gente le gusta\u201d. I jo vaig dir, bah, jo m\u2019arrisque. Vaig posar una m\u00fasica que a mi m\u2019agradava, per\u00f2 pensant en qu\u00e8 la gent es divertira. Em deia, que el fet de que no hi haja oferta de m\u00fasica de qualitat a les nits d\u2019estiu no significa que a la gent no li agrade, I em preguntava, \u00bfqu\u00e8 puc fer per a que\u00a0 la gent vibre, que tinga una emoci\u00f3 especial per a vindre a escoltar el que jo punxe? I amb eixa idea, va ser un \u00e8xit brutal. Es va multiplicar la rendibilitat, tanc\u00e0vem el garito perqu\u00e8 jo ja no podia m\u00e9s. Venia gent de Val\u00e8ncia i dels apartaments de la platja\u00a0 a prop\u00f2sit. Va vindre fins i tot l\u2019 ex ministra de Cultura, Carmen Alborch, perqu\u00e8 el seu germ\u00e0 estiuejava a N\u00e0quera, era client de la pista i segons ella em va confessar li havien dit que: \u201cponian muy buena m\u00fasica\u201d.\u00a0<\/em><\/p>\n

Existeix un paral\u00b7lelisme amb el projecte actual a Ll\u00edria. Connectar amb la gent, donant-li oci de qualitat.<\/em><\/p>\n

Jo, aleshores, tenia una barra amb altaveus, i dues platines per a posar m\u00fasica. Ara tinc un patrimoni hist\u00f2ric i la possibilitat de comptar amb una s\u00e8rie d\u2019actors i\u00a0 m\u00fasics; em preocupe de com arribar a l\u2019emoci\u00f3 contant hist\u00f2ries. En aquell moment, era l\u2019emoci\u00f3 a trav\u00e9s de la m\u00fasica. T\u00e9 el mateix valor, ser un DJ o un conta hist\u00f2ries. Gestionar la sensibilitat, eixe \u00e9s el secret. M\u2019ha costat anys, aprendre-ho. Perqu\u00e8 abans no tenia cap disciplina. Es tracta d\u2019 escoltar el que et diu l\u2019anima, dirigir eixa energia amb el cervell i expressar-ho amb una disciplina art\u00edstica. Tindre uns espectadors que valoren el que jo puc aportar; sorprendre\u2019ls, anticipar-se a les seues necessitats emocionals. \u00a0<\/em><\/p>\n

Punxava una barreja ecl\u00e8ctica a base de funk, reggae, bossa nova, afrobeat, bugal\u00fa, etc.<\/em><\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019Anglaterra<\/em><\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, en acabar l\u2019estiu me\u2019n vaig anar\u00a0 a Anglaterra. Em vaig pagar el viatge fent de collidor de taronja, ac\u00ed, una experi\u00e8ncia molt bon. Treballava amb gent del Marroc que em parlaven de la seua cultura. En Anglaterra no tenia ni beca ni res, per\u00f2 s\u00ed una gran inquietud de con\u00e8ixer m\u00f3n i aprendre l\u2019angl\u00e8s b\u00e9.\u00a0 Vaig comen\u00e7ar a Londres, per\u00f2 sempre estava amb italians i espanyols i no aprenia la llengua. I me\u2019n vaig anar sol a <\/em>Eastbourne<\/em>. Durant una temporada vaig en estudiar angl\u00e8s all\u00e0.\u00a0 Despr\u00e9s vaig ser tamb\u00e9 professor de castell\u00e0 per anglesos.\u00a0<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 no vaig connectar amb Anglaterra. No volia tornar a Espanya, i en vaig anar a B\u00e8lgica, a casa d\u2019un amic. Vaig agafar un Ferry de Dover a Ostende. I vaig\u00a0 estar algun temps entre Holanda, B\u00e8lgica i el nord de Fran\u00e7a, fins a completar un altre any fora.\u00a0<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s vaig tornar a Espanya.\u00a0<\/em><\/p>\n

Em vaig posar a treballar en una empresa de turisme cultural d\u2019un mestre que es diu Joanvi Candel. Em va marcar molt. All\u00ed vaig aprendre moltes coses. El nom de l\u2019empresa <\/em>\u201cFil per Randa\u201d,<\/em><\/a> significa fer les coses amb molta atenci\u00f3, que \u00e9s com treballa ell. Fa visites guiades tem\u00e0tiques per tota Europa, sempre des d\u2019una perspectiva valenciana. Jo vaig ser guia; amb 26 anys, m\u2019enviava amb grups, viatj\u00e0vem\u00a0 \u00a0 en autob\u00fas, m\u2019ocupava dels hotels, de la gesti\u00f3 del viatge i de tot, i ja comen\u00e7ava a contar hist\u00f2ries d\u2019una manera\u00a0 molt interessant. Vaig tindre una proposta per tal de quedar-me en l\u2019empresa, per\u00f2 jo no ho sentia. S\u00f3c una persona massa independent per a ser\u00a0 un bon guia de ruta; de fet, als viatges, no estava tot el temps amb el grup; jo desconnectava, i aix\u00f2 no estava b\u00e9, me n\u2019anava per all\u00ed . Tenia que ser honest, encara que el seu estil m\u2019agradava molt\u00edssim. Ara, la meua funci\u00f3 \u00e9s a l\u2019inrev\u00e9s: atraure a viatgers des del seu punt d\u2019origen, en lloc de portar-los fora; el que faig \u00e9s interpretar-los el patrimoni del lloc on jo s\u00f3c.<\/em><\/p>\n

Tamb\u00e9 en eixa \u00e8poca vaig fer cursos d\u2019interpretaci\u00f3 teatral, en la sala Escalante de Val\u00e8ncia, amb el professor i actor Juan Mandli, un argent\u00ed meravell\u00f3s. Possiblement la meua vocaci\u00f3 actoral ha marcat el meu estil alhora d\u2019interpretar el patrimoni.\u00a0<\/em><\/p>\n

De la FNAC a Ll\u00edria<\/em><\/strong><\/p>\n

Entretant, vaig\u00a0 assabentar-me que obrien una FNAC a Val\u00e8ncia. Jo coneixia la FNAC de Fran\u00e7a, perqu\u00e8, quan vivia all\u00e0,\u00a0 anava a escoltar concerts de m\u00fasica, hi assistia a confer\u00e8ncies, etc, m\u2019agradava eixe concepte de comer\u00e7. Vaig enviar un curr\u00edculum, i em vaig oblidar. Aleshores jo donava classes d\u2019algunes assignatures de Turisme en una universitat privada. Eren assignatures de turisme pur i dur, gesti\u00f3 d\u2019ag\u00e8ncia de viatges, gesti\u00f3 hotelera, etc. Mat\u00e8ries que no em motivaven massa en eixe moment. No tenia la suficient motivaci\u00f3 per a\u00a0 preparar b\u00e9 les classes\u2026 per a ser un bon professor. I jo necessite estar motivat per fer les coses b\u00e9. En criden de la FNAC,\u00a0 passe les entrevistes, i el director, un tipus molt llest, em va col\u00b7locar en la secci\u00f3 de jazz i m\u00fasiques del m\u00f3n. Vaig gaudir com un nen. Vaig dependre de m\u00fasica el qu\u00e8 no est\u00e0 escrit.<\/em><\/p>\n

Estant\u00a0 a la FNAC, demane el trasllat a la\u00a0 nova Fnac Triangle, que obrien a Barcelona. Em vaig anar a Barcelona a fer les entrevistes, i m\u2019agafen. En un futur, tenia la intenci\u00f3 de postular per a la gesti\u00f3 el Forum de l\u2019establiment.<\/em><\/p>\n

I al mateix temps, eix una oportunitat a Ll\u00edria, una ciutat molt propera d\u2019on jo vaig n\u00e0ixer, a B\u00e9tera. Jo havia estat a Ll\u00edria, perqu\u00e8 mon pare tenia una concession\u00e0ria de maquin\u00e0ria agr\u00edcola John Deere all\u00ed, per\u00f2 no coneixia la ciutat de veritat. L\u2019oferta era fer un projecte, una esp\u00e8cie de concurs p\u00fablic. Uns bons amics que hi viuen all\u00ed em van avisar i em varen animar dient-me que jo era el candidat ideal. Jo dubtava, perqu\u00e8 tenia decidit anar a Barcelona. Per\u00f2 clar, el lloc de treball no era\u00a0 m\u00e9s que un responsable d\u2019 una tenda de discos. \u00a0<\/em><\/p>\n

Per\u00f2, un bon dia,\u00a0 en vaig decidir en con\u00e8ixer el patrimoni de Lliria. Em van acompanyar uns bons amics francesos, l\u2019ex – director de l\u2019Institut Franc\u00e9s de Val\u00e8ncia, Benoit <\/em>Choquet,<\/em> que vivia a La Canyada (Paterna) i\u00a0 dos amics m\u00e9s amb qui ens reun\u00edem de quan en quan: l\u2019un, restaurador de l\u2019IVAM, i l\u2019altre, un pintor que vivia a Gr\u00e8cia. Varem anar els quatre a Ll\u00edria. En arribar, comen\u00e7arem a passejar. Visitarem les Termes Romanes, l\u2019Esgl\u00e9sia de la Sang, el Forn de la Vila, el Monestir de Sant Miquel\u2026 Ens quedarem bocabadats;\u00a0 es tractava d\u2019un patrimoni hist\u00f2ric de primer ordre.\u00a0 En van ajudar a valorar les dues possibilitats laborals. Amb la seua experi\u00e8ncia en el mon de la cultura vaig adonar-me\u2019n de qu\u00e8 la possibilitat de\u00a0 ser responsable d\u2019 un projecte per a posar en valor tot eixe patrimoni era fascinant.<\/em><\/p>\n

Un projecte, en definitiva, de desenvolupament dels recursos aut\u00f2ctons. Per tal de organitzar la candidatura, primer vaig fer un inventari d\u2019all\u00f2 que \u00e9s original de Ll\u00edria: jaciments\u00a0 arqueol\u00f2gics, monuments arquitect\u00f2nics, manifestacions culturals com \u00e9s la m\u00fasica (Lliria t\u00e9 dues grans institucions musicals amb dues bandes que han aconseguit quantitat de premis a Espanya i a l\u2019estranger),\u00a0 modus vivendi, gastronomia, coses \u00faniques que no hi ha a altres llocs. I amb este inventari com a base d\u2019operacions vaig crear una estrat\u00e8gia d\u2019accions per fases cronol\u00f2giques que possibilitarien en un futur pr\u00f2xim, la obtenci\u00f3 de fruits: alternativa econ\u00f2mica, protecci\u00f3 i recuperaci\u00f3 del patrimoni, consci\u00e8ncia d\u2019identitat, etc. Eixa va ser, m\u00e9s o menys, la meua candidatura de projecte, i la\u00a0 van aprovar. I a partir d\u2019aix\u00f2, vaig comen\u00e7ar a treballar. Jo crec que vaig visualitzar un futur amb la idea del \u201c Think Global and Act Local\u201d. Per\u00f2 no podia imaginar-me la repercussi\u00f3 que ha tingut:\u00a0 dos premis Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia (2003 i 2004), pres\u00e8ncia en Fitur i altres fires internacionals de turisme, reportatges en els principals medis de comunicaci\u00f3, pon\u00e8ncies, cursos especialitzats,\u00a0 pres\u00e8ncia en fors, taules redones,\u00a0 etc.\u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La llave maestra del turismo cultural Informaci\u00f3n y declaraciones recogidas por\u00a0Fernando Bell\u00f3n.\u00a0 Vicent Ses\u00e9 es el director de Turisme Ll\u00edria, organismo p\u00fablico de la ciudad valenciana de Liria, a 28 kil\u00f3metros al oeste de Valencia. En la d\u00e9cada que lleva trabajando all\u00ed, la ciudad se ha convertido en un lujoso escaparate del turismo cultural. Las […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5056,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[25],"tags":[81,29,82,83,84],"class_list":["post-384","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura-y-comunicacion","tag-emocion","tag-cultura","tag-lliria","tag-turismo","tag-vicent-sese"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/ESPLENDOR-21.jpg","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Dh6a-6c","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/384","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=384"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/384\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5057,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/384\/revisions\/5057"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5056"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=384"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=384"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agroicultura.com\/general\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=384"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}